Associació ex-alumnes


image
image
image
image

Guiats per la remembrança dels nostres temps escolars ens unim a la commemoració del 75é aniversari d’aquesta nostra escola, i, més encara quan alguns de nosaltres va ser-hi des el primer dia.

Quedem un grapat de gairebé més d’un centenar de noies i nois, octogenaris alguns o gairebé els altres, que estem ufanosos, joiosos, de poder proclamar als quatre vents i amb orgull, que en temps de la República, vàrem ser escolaritzats a l’escola del Parc Güell, el Grup Escolar BALDIRI REIXAC, així, en majúscula.

És feina àrdua treure’n l’entrellat d’aquesta eufòria, és una força que surt del més endins de nosaltres mateixos.  Recordem amb nostàlgia i enyor el tracte humà de mestre a alumne, d’alumne a mestre, la manera en què s’impartien les lliçons i tot un cúmul de circumstàncies i normes de conducta i civisme, que ens van preparar per afrontar les adversitats de la vida.

Ens donaven tot el material que necessitàvem, des de la insignificant goma d’esborrar i ploma  (aleshores escrivíem amb tinta, encara no existien els bolígrafs) fins blocs i llibretes.  Fèiem servir llibres de text, com és lògic, però eren propietat de l’escola, i que, donat el moment, es repartien entre els estudiants i recollien després de la lliçó.  En aquest sentit,  el material escolar, als pares,  no els hi costava ni un cèntim, ni un duro en la parla dels temps.

També hi havia una CANTINA (avui en dieu menjador) totalment gratuïta, on una cuinera i tres cambreres guisaven i servien el menú del dia.  Per manca d’espai, només hi tenia cabuda un 10 o 15% de l’alumnat, els fills de vídua i els més mancats de recursos, i si algun d’aquests faltava a classe, la seva plaça de menjador era coberta per un company o altre, sempre que pogués avisar a casa.

Disposàvem d’una àmplia biblioteca a l’abast de tots aquells a qui agradava llegir, manllevàvem un llibre que tornàvem després de llegir-lo.  També editàvem i imprimíem, amb una petita tipografia,  un butlletí escolar, “Pàgines d’Infant” redactat per enter pels escolars.

Teníem l’Associació d’Alumnes i cada classe tenia la seva pròpia Junta Directiva nomenada per sufragi universal, en vot secret. Segons la classe, es cotitzava una quota setmanal de 15 o 20 cèntims –de pesseta- per tal de  sufragar l’excursió de fi de curs.

Aquesta Associació va continuar-se amb la d’ex alumnes. Apart d’alguna que altra excursió,  cada matí de diumenge ens reuníem a l’escola distraient-nos de diverses maneres. La revolta de 1936, les vicissituds que ens va causar, la mobilització i la mort en combat d’alguns dels companys més grans, causaren una dissolució fàctica de l’Associació.

Casualment, al principi de la transició política, es troben dos antics companys i la conversa recau, forçosament, vers l’escola. No és una vergonya que porti el nom de Primo de Rivera? Hem de fer mans i mànigues per restituir el nom de BALDIRI REIXAC. Removent cel i terra,  gràcies als desapareguts companys Ma. Rosa Juvé i Joan Villanueva, a qui homenatgem, la nostra inoblidable escola torna dir-se BALDIRI REIXAC.  Aquest fou l’inici del retrobament d’amics i companys.

Retrobats conseqüent a la restitució del nom, continuem i legalitzem l’Associació d’ex alumnes i,  lliures dels lligams familiars, fem excursions, visites matinals de diumenge a llocs que ens sembla interessants rematant la sortida amb un dinar en un restaurant de tres i no res que ja coneixem,  i, com no, la nostra habitual “TERTULIA DELS DIMARTS”.

A tot això, cal afegir  dos dinars, el figurat de fi de curs i el de Nadal, en un restaurant que obren només per nosaltres i on ens permeten una llarga sobretaula de mes de dues hores, tota vegada que en un improvisat escenari, fem  la gran festa en la que els nostres afeccionats rapsodes reciten petites poesies; s’expliquen acudits, alguns escenificats; s’hi escenifica alguna obreta coneguda o bé un petit guió de  collita pròpia. Es continua amb  el macro sorteig de les petites foteses que al efecte porten els assistents.

Amb els guirigalls de tots els presents, es  clou l’acte cantant l’himne de l’escola.  No cal dir que són dos magnifiques vetllades en les que si frueix de veritat.

Tenim bons nexes amb la Direcció  i la AMPA de l’escola actual i, per això, al marge d’aquelles activitats que podríem titllar de fruïció personal, hi venim convocant concursos de dibuix amb la concessió de diplomes, copes i altres premis.  A l’escola, que considerem casa nostra, hi tenim la seu social i, allí, precisament, cada any hi celebrem la corresponent Junta General de Socis.

Per raó d’edat, nosaltres no podrem continuar gaires anys més i veuríem amb molt bons ulls que els alumnes que en els darrers trenta, quaranta o cinquanta anys han deixat l’escola, s’unissin a nosaltres i continuessin l’Associació.  Serien rebuts amb els braços oberts.

 

Jaume Giner

Tel. 93 219 65 43