L’aprenentatge basat en projectes


image

1.1. El per què d’un aprenentatge basat en projectes

Ja en el informe Delors (1996) es van definir els 4 pilars de l’educació: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser.

Segons Zabala (2015) hi ha dos motius que justifiquen l’aprenentatge basat en projectes.

La societat complexa i plural on estem immersos ens donaria una primera raó. Els canvis socials, econòmics i tecnològics comporten un replantejament important en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Aquesta nova concepció apareix davant la necessitat de vetllar per una formació integral de la persona en el desenvolupament de les competències per a la vida i aporta noves finalitats educatives. L’educació ha d’incidir sobre la capacitat d’organitzar, interpretar, donar sentit i assimilar críticament valorant la relativitat teòrica de la gran quantitat d’informació que rebem constantment, així com també ha de vetllar en el learnhability per donar resposta a l’aparició de nous perfils professionals.

Així doncs, els aprenentatges que s’han de realitzar han d’estar adreçats a resoldre situacions de la vida quotidiana des d’un enfocament globalitzador.

L’aprenentatge basat en projectes esdevé una eina útil en aquesta societat perquè potencia l’aprenentatge de presa de decisions, de tractament de la informació i d’autoavaluació per conèixer què sabem, què no sabem i com podem plantejar-nos nous objectius.

El segon motiu expressat per Zabala (2015) vindria dels nous coneixements de la neurociència i de com aprenem les persones. L’aprenentatge és una necessitat vital: des que naixem, les persones explorem, investiguem, regulem els nostres aprenentatges i les nostres conductes, aprenem al nostre ritme…

L’aprenentatge, però perquè es doni de forma natural ha de ser quelcom significatiu, funcional, en societat, compartit, emocional.

Així doncs, cal utilitzar un procediment didàctic basat en la singularitat de l’aprenentatge que permeti atendre els diferents estils i ritmes d’aprenentatge. La metodologia d’aprenentatge basat en projectes procura promoure l’autoaprenentatge, l’autonomia personal i el treball en equip, aspectes claus per potenciar les capacitats personals.

image

1.2. Definició de l’aprenentatge basat en projectes

Thomas (2007) afirma que els projectes són: Una taxa complexa que deriva de problemes o preguntes desafiants; que impliquen els alumnes en activitats de disseny, de resolució de problemes, d’investigació i de presa de decisions; que donen als alumnes l’oportunitat de treballar d’una manera relativament autònoma durant un període de temps ampli, i que culminen en una presentació o un producte real (p.1).

L’aprenentatge basat en projectes, respecte als models més tradicionals de l’educació, implica un replantejament en la planificació del procés d’ensenyament-aprenentatge, en la disposició dels espais, en els rols tant de l’alumne com del docent, en l’estructura horària i en la relació entre les diferents àrees de coneixement.

Però perquè un projecte sigui considerat un aprenentatge basat en projectes, segons Nati Bergadà (2015), cal que compleixi premisses com: fomentar l’autonomia dels infants, que aquests siguin els principals protagonistes del seu propi aprenentatge, basar-se en un tema significatiu per a l’alumnat i guiat per una pregunta marc vinculada a la realitat, implicar una investigació i exercitar el mètode científic, així com l’ús de les noves tecnologies, centrar-se en el treball interdisciplinari, atendre la diversitat, que tingui en compte una avaluació formativa, que es desenvolupi a través de l’aprenentatge cooperatiu i que potenciï habilitats socials com aprendre a pensar i saber estar.

image

1.5. El treball cooperatiu

Sense el treball cooperatiu no podríem parlar d’aprenentatge basat en projectes. Alhora, el treball cooperatiu també és l’única manera d’atendre tots els alumnes d’una aula, segons Pujolàs (2008).

Segons Johnson, Holubec i Kagan (1999), citats per Pujolàs (2010) el treball cooperatiu es definiria com a “l’ús didàctic d’equips reduïts d’alumnes, generalment heterogenis en rendiment i capacitat, utilitzant una estructura que asseguri al màxim la participació equitativa i potenciï al màxim la interacció entre ells, amb la finalitat de que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts proposats i, a més, a treballar en equip” (p.17).

2. Que els projectes siguin elegits pels docents però no tinguin en compte els interessos dels infants. Solen ser projectes fixats i que donen poc marge de flexibilitat.

3. Projectes proposats per l’equip docent tenint en compte els interessos de l’alumnat i les possibilitats que poden tenir a nivell de coneixement. Acostumen a ser projectes en què la temàtica permet interaccionar amb diferents tècniques d’investigació i ofereix una rellevància social, que desperten l’interès més enllà de la curiositat dels infants, permeten fer evolucionar els propis coneixements inicials i requereixen un aprofundiment per tal de respondre el problema o repte plantejat inicialment.

image

1.4. Els projectes globalitzats

Es basen en la metodologia de donar un paper actiu a l’aprenent, facilitant que aprengui a pensar per ell/a sol/a i de forma crítica, a investigar, a aprendre dels seus errors, i dels seus encerts. Les activitats proposades han de tenir un significat i una utilitat real. Aquesta metodologia respecta i optimitza les oportunitats de l’aprenentatge atenent a la diversitat de l’aula, i defensa un aprenentatge més personal i personalitzat com a resposta a la pluralitat.

El paper docent ha de fer un canvi també. Ha de pasar de ser un comunicador de coneixements al grup i aquest, pasivament els escolten i retenen. El paper del mestre s’ha de caracteritzar per guiar i facilitar la resolució de problemes, la situació d’aprenentatge i els diferents materials, també proposar preguntes clau i bastides perquè el grup usi durant el procés d’aprenentatge. El paper clau de mestre també és l’avaluació de tipus formativa (avaluar el procés, non només el resultat final).

Característiques principals dels projectes globalitzats:

-INTERDISCIPLINARIETAT.

La visió globalitzada de l’aprenentatge implica que els continguts de les diferents àrees curriculars estiguin també globalitzats. Només així l’alumne podrà connectar i relacionar continguts de diferents àrees, ja que tenen objectius i usos comuns. Aquesta interdisciplinarietat també afavoreix la implicació de reds neuronals més grans i extenses. Així, com major sigui la participació de les diferents àrees cerebrals distribuïdes, més significatiu és l’aprenentatge. Podran accedir i recuperar el nou aprenentatge des de diferents vies d’entrada.

-AUTOAPRENENTATGE.

L’alumna/e aprèn per si mateix, mitjançant estudis o experiència pròpia. L’infant adquirirà coneixements, habilitats, valors i actituts per ell mateix mitjançant la informació que utilitza, que manipula i fa seva. Això ve afavorit per l’accés a les tecnologies de l’informació i la comunicació a l’aula.

En aquests processos d’autoaprenentatge l’alumna/e és conscient del seu propi desenvolupament i és capaç d’autoregular el seu aprenentatge. Els alumnes poden prendre decisions, canviar el seu comportament i plantejar-se objectius específics en funció dels seus interessos i necessitats. Aprendre a aprendre és bàsic, es reforça l’autoestima individual i s’empodera l’aprenent amb el seu propi procés d’aprenentatge.

-INTERACCIÓ SOCIAL.

L’aprenentatge global és intrínsecament social. Hi ha interdependència positiva entre tots els membres del grup gràcies a les interaccions personals de recolzament i ajuda mútua (treball cooperatiu). També hi ha una responsabilitat personal individual, així com grupal. Tot això permet el desenvolupament de les competències interpersonals, habilitats socials i una autoavaluació contínua del funcionament el grup.

image

1.5. El treball cooperatiu

Sense el treball cooperatiu no podríem parlar d’aprenentatge basat en projectes. Alhora, el treball cooperatiu també és l’única manera d’atendre tots els alumnes d’una aula, segons Pujolàs (2008).

Segons Johnson, Holubec i Kagan (1999), citats per Pujolàs (2010) el treball cooperatiu es definiria com a “l’ús didàctic d’equips reduïts d’alumnes, generalment heterogenis en rendiment i capacitat, utilitzant una estructura que asseguri al màxim la participació equitativa i potenciï al màxim la interacció entre ells, amb la finalitat de que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts proposats i, a més, a treballar en equip” (p.17).

En l’activitat individual s’aconsegueixen els objectius personals independentment dels objectius grupals i en l’activitat grupal però competitiva, la persona aconsegueix el propi objectiu només si els altres no l’aconsegueixen, en aquests casos l’aprenentatge basat en projectes és realment difícil que es pugui desenvolupar. Per contra, si observem l’activitat grupal amb una estructura cooperativa, l’objectiu només s’assoleix si l’aconsegueixen totes les persones. En aquesta organització, l’aprenentatge basat en projectes troba el bressol per tal de poder ser possible.

image

1.6. Implicacions de l’aprenentatge basat en projectes

Treballar per projectes provoca que els aprenentatges nous puguin connectar amb els coneixements previs i generar nous interrogants que voldran ser resolts. Provocar un cicle d’investigació que pugui retroalimentar un posterior cicle d’aprenentatge i que, per tant, genera una planificació, produeix una acció sostinguda en el temps que, segons Torreguitart i Carballo (2016) permet el desenvolupament de “les bases de les funcions executives (com ara la memòria de treball, la iniciativa, l’autoregulació, l’anticipació, la presa de decisions o la flexibilitat), que esdevindran claus per guiar i organitzar la pròpia conducta i l’aprenentatge en etapes posteriors” (p.16).

Segons les autores, “el nostre cervell és eminentment social” (Torreguitart i Carballo, 2016, p. 16) i l’aprenentatge basat en projectes a través del treball cooperatiu implica l’aprenentatge entre iguals i promoure la necessitat de relació i l’evolució de conductes com el diàleg, l’empatia, el respecte, la col·laboració, l’observació, entre d’altres.

En conclusió, l’aprenentatge basat en projectes pot implicar la millora de les actituds i dels aprenentatges de l’alumnat, davant del potenciament de processos mentals complexes com són les funcions executives.

La nostra escola ha fet una reflexió i ha tret les següents conclusions

1.- Els projectes poden partir de: els interessos dels alumnes, l’escola i  imprevistos com noticies, naixement d’un germà, un hort en construcció, …

2.- Han de ser interdisciplinaris.

3.- Han de partir d’una BONA PREGUNTA.

4.- Partim dels coneixements previs dels alumnes: què sabem ja del tema?

5.- Metodologia: usarem investigació (mètode científic), observació, experimentació/ manipulació.

Farem hipòtesis de treball, buscarem dades, verificarem i treurem conclusions o resoldrem la BONA PREGUNTA. Si no es pot resoldre, també pot ser una bona resposta.

6.- Farem una reflexió sobre el ROL DEL MESTRE I ROL DE L’ALUMNE.

7.- AVALUACIÓ: coavaluació, autoavaluació. Rúbriques, bases d’orientació, carpetes d’aprenentatge, proves competencials…

8.- PRODUCTE FINAL: acabar amb una explicació, un experiment, resolució del dubte plantejat, conclusió final que s’ha de transmetre: revista, bloc de l’escola…

Tot aquest plantejament es basa en:

promoure constantment una relació entre el pensar, el fer i el comunicar, en les diferents parts del cicle d’un projecte,

– obrir la possibilitat a introduir activitats de diversa índole que promoguin el mètode científic real, fer-se preguntes, fer prediccions, buscar evidències, experimentar, mesurar, analitzar, treure conclusions, comunicar-les…,

afavorir la transferència dels models teòrics treballats, a través de l’ús d’eines i fonts variades,

- potenciar tant el treball individual com el treball cooperatiu i

- estimular la reflexió i l’autoavaluació de forma sistemàtica.