Projectes establerts per cursos al BALDIRI REIXAC


2.1. Ed. Infantil: 1, 2, 3 emoció!
2.2. Ed. Infantil: Activa’t
2.3. Ed. Infantil: Explorem el Park.
2.4. 1r: Entre colors.
2.5. 2n: Ràdio a l’escola (tipus podcast i penjat a la web del centre).
2.6. 3r: Congrés de ciència
2.7. 4t: APS Hort Urbà (Grup Atra. Mare d’en Bernat Salvadó)
2.8. 4t: Creixem sans (APBS)
2.9. 5è: Expliquem el Barri (CdA Barcelona)
2.10. 6è: Patrimonia’m (MUHBA)

2.1. 1, 2, 3 emoció!

Emociona't
L’escola té un paper essencial a l’hora de promoure els programes d’educació emocional i integrar-los en la dinàmica escolar.
L’educació emocional s’entén, segons Bisquerra, com «un procés educatiu, continuat i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdós els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per això es proposa el desenvolupament de coneixements i habilitats sobre les emocions amb l’objectiu de capacitar l’individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social».
Les competències emocionals que es poden fomentar mitjançant l’educació emocional es poden dividir en cinc blocs temàtics que estan interrelacionats i es treballen de manera conjunta:
– Consciència emocional, que és la capacitat de saber què estem sentint i per què i què estan sentint els altres i quina en pot ser la causa.
– Regulació emocional, que és la capacitat de gestionar les emocions desagradables de manera adaptativa i de potenciar les agradables.
– Autonomia emocional, relacionada amb l’autoestima i la capacitat d’automotivar-se i mantenir una actitud positiva davant la vida.
– Competència social, relacionada amb la capacitat per mantenir relacions sanes i positives amb altres persones.
– Habilitats de vida i benestar, relacionades amb la capacitat d’adoptar comportaments apropiats per a la resolució de problemes personals, familiars i socials, com també la capacitat de gaudir conscientment i de generar experiències positives en els diferents àmbits de la pròpia vida.
Aquest treball pretén millorar les habilitats interpersonals dels estudiants, la qualitat de les relacions amb els companys i els adults i les competències cognitives, i també per incrementar la implicació a l’escola i la capacitat de resoldre problemes o conflictes.
A més, s’intenta prevenir alguns problemes de salut com els trastorns de l’estat d’ànim o la simptomatologia depressiva, de la mateixa manera que la conducta antisocial, agressiva o violenta, l’assetjament i el consum i abús de substàncies.
El desenvolupament de les competències emocionals requereix una pràctica continuada i, per aquest motiu, l’educació emocional s’hauria d’iniciar en els primers moments de la vida i estar present al llarg de tot el cicle vital.

2.2. Activa’t

activa't
El moviment és important.
És important afavorir el moviment lliure dels alumnes. Està demostrat que el moviment actiu i l’exercici físic enforteixen les àrees cerebrals relacionades amb l’aprenentatge i milloren el rendiment en diverses habilitats com la comprensió lectora o el rendiment matemàtic.
L’activitat física moderada permet oxigenar el cervell i provoca un augment clar en el nivell de certs neurotransmissors com l’adrenalina i la noradrenalina, que estaran preparant el cervell per respondre millor i més ràpid als reptes que es presenten, millorant els processos d’atenció i l’estat d’alerta en general.
També augmenta la producció de BDNF, un factor neurotròfic que permet una millor connectivitat neuronal gràcies al creixement de les dendrites de les neurones (Kinoshita, 1997) millorant els processos de plasticitat sinàptica per a la consolidació de la memòria.
Hi ha estudis que relacionen la forma física i el volum de l’hipocamp que fa que hi hagi millor rendiment en la memòria relacional.
L’activitat física també es relaciona amb la reducció dels nivells d’estrès i amb major capacitat d’autocontrol. El sedentarisme està relacionat amb un empitjorament del processament de la informació, i una menor capacitat d’atenció sostinguda (Luque-Casado i altres, 2016).
Per aquesta raó farem una nova activitat a P4 i P5 anomenada “Activa’t”. Aquesta consistirà en afavorir l’activitat física 3 dies a la setmana a les 9 del matí a la sala de psicomotricitat/terrasseta/pati de l’escola.
Es prepararan algunes propostes per activar els alumnes com circuits, joc amb pilotes i/o diferents materials, desplaçaments, jocs motrius, danses…La durada d’aquesta activitat no serà més llarga de 10-15 minuts. Després es farà una tornada a la calma amb activitats de consciència, de relaxació, de meditació i/o massatges.
Començarem fent aquesta activitat tres dies a la setmana i amb els cursos P4 i P5, avaluarem al final de cada trimestre.

2.3. Explorem el Park Güell

Explorem
Natura i aprenentatge.
Els alumnes d’educació infantil sortiran al Park Güell a treballar amb l’entorn un cop al mes.
Seran sortides on es treballaran aspectes curriculars relacionats amb el joc, la part natural i social, l’entorn proper, descoberta d’un mateix i dels altres…
Una de les eines més conegudes i usades per augmentar el propi estat de benestar i disminuir els nivells d’estrès és passejar per un entorn natural i envoltar-nos de natura. Els mecanismes cerebrals que s’activen quan s’està en relació amb la natura fan que hi hagi una major connectivitat a nivell d’escorça prefrontal medial (regió important pels estats mentals, el benestar i el funcionament executiu). També hi ha una explicació evolucionista (Edward O. Wilson) que explica que l’Homo sapiens sent interés pels éssers vius, això fa que les seves necessitats primàries per a sentir-se sa i en benestar és el contacte amb la natura. També hi ha estudis que confirmen els beneficis d’estar en contacte amb la natura. Quant més verd és l’entorn, menys freqüents son els casos de malalties cardiovasculars, pulmonars i de trastorns psiquiàtrics.
Està demostrat que en espais naturals es dona més el joc, les relacions socials i la col·laboració entre iguals.

Aportació científica. Beneficis del contacte amb la natura:
Augment dels nivells de creativitat i la resolució de problemes.
Millora les habilitats cognitives (més concentració).
Millora el rendiment acadèmic.
Redueix els sintomes del TDAH.
Incrementa l’activitat física.
Millora els hàbits nutricionals.
Millora la vista.
Millora les relacions socials.
Millora l’autodisciplina.
Redueix els nivells d’estrès.
A nivell escolar hi ha estudis que han demostrat que estar en contacte amb la natura redueix nivells d’estrès i augmenta l’autoestima a més de produir clars beneficis en la memòria. (Collado, Staats i Corraliza, 2013). També millora la concentració en alumnes hiperactius, ja que no hi ha estímuls irrellevants i distractors.
Segons la llei orgànica d’educació (20006, p.478) en el Real Decret 1630/2006 es pot llegir:
El medio natural y los seres y elementos que lo integran, se convierten bien pronto en objetos preferentes de la curiosidad e interés infantil. Las vivencias que tienen en relación con los elementos de la naturaleza y la reflexión sobre ellas, les llevarán, con el apoyo adecuado de la escuela, a la observación de algunos fenómenos naturales, sus manifestaciones y consecuencias, así como a acercarse gradualmente al conocimiento de los seres vivos, de las relaciones que se establecen entre ellos, de sus características y de algunas de sus funciones.

SORTIDES:
Setembre: Es treballarà la part de coneixença amb el grup. (No hi anirà P3). Els grups aniran a un espai del parc a jugar.
Objectius: – Respectar els companys.
Confiar en les pròpies possibilitats.
Reconèixer els diferents companys i companyes de joc.
Identificar-se com a membre del grup classe.
Participar en els jocs proposats.
Acceptar les normes del joc.
Gaudir i participar en el joc.
Mostrar-se respectuós amb els companys/es.
Octubre: Es treballarà l’exploració i recerca d’elements naturals partirem de l’estudi de l’arbre.
Objectius: – Percebre les qualitats de l’entorn a partir dels sentits: tacte, vista, oïda, gust.
Observar i anomenar característiques bàsiques dels arbres.
Conèixer diferents tipus de fulles i les seves parts.
Familiaritzar-se amb la idea de fulla caduca i perenne.
Diferenciar aspre i suau(tacte), gruixut i prim (vista).
Novembre: Sortirem a veure els canvis que es produeixen per la tardor.
Objectius: – Verbalitzar els canvis que s’observen a la tardor: vegetació, clima…
Representar amb un dibuix el que observen a la tardor.
Recollir fulles diferents i classificar-les.
Estampar fulles.

Desembre: res
Gener: preparació de la cursa de la Pau. Coneixement del circuit i les espècies naturals.
Objectius: – Saber orientar-se pel Park i aprendre’s l’itinerari.
– Observar i aprendre i saber diferenciar les diferents espècies naturals.
– Recordar-ne els noms de les espècies vegetals del recorregut.
Febrer: Projecte interdisciplinari Park Güell. Sortim a veure el patrimoni cultural. Les casetes de l’entrada, l’escalinata, el drac…
Objectius: – Conèixer la bellesa cultural que envolta l’escola.
Gaudir de la història propera.
Març: Es farà un treball basat en les matemàtiques.
Objectius: – Reconèixer figures geomètriques a l’entorn.
Fer comparacions i classificacions amb elements de la natura.
Usar la comparació de petit, mitjà i gran; i comparacions relatives a un objecte.
Buscar objectes amb dues qualitats demanades.

Abril: Animals que podem descobrir al parc. Sortida d’exploració amb lupes…
Objectius: – Recerca d’indicis de la vida animal al parc.
Conèixer algunes característiques dels animals.
Observació d’invertebrats, aus…
Maig: Dinàmiques de grup. Sortiran a jugar amb joc dirigit per les mestres (tipus gincama).
Objectius: – Realitzar activitats guiades tenint en compte el grup.
Segueix consignes treballant aspectes de grafisme: camins, corbes, dibuix de traços…
Recorda aspectes naturals treballats en altres sortides.
Representa gràficament els companys (dibuix).

2.4.Artístic a 1r. “Entre colors”

Entre colors
Proposem fer un projecte artístic telemàtic col·laboratiu amb unes escoles de Menorca i una de Cerdanya. L’autor escollit és: Friedensreich Hundertwasser
El treball col·laboratiu és una expressió que designa la suma d’esforços d’un grup per assolir una meta comuna.

QUÈ SÓN EL PROJECTES TELEMÀTICS COL.LABORATIUS?

Els projectes telemàtics col.laboratius són un conjunt d’activitats presentades en format web i accessibles des d’Internet, amb continguts curriculars per treballar de manera interdisciplinar o globalitzada a partir d’un centre d’interès per a l’alumnat, cosa que permet organitzar activitats telemàtiques col.laboratives entre escoles.
Aquests projectes són una manera innovadora de treballar el currículum, on els rols de l’alumnat i el professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu la mestra, copiar del llibre o de la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que es planteja. Perez, A.;Redondo, S. Projectes Telemàtics a l’educació primària: un recurs per transformar l’escola. Ed. UOC

Un projecte telemàtic col.laboratiu, doncs, és això. No podem obviar que Internet els ha fet viables i fàcils, amb un munt d’eines de comunicació i compartició que ens posen en contacte i ens permeten compartir i col.laborar a kilòmetres de distància. Aquestes eines tan potents tenen la virtut de transformar l’espai-aula en un nou entorn d’aprenentatge, ja que mestres i docents ens movem més enllà de la nostra escola, més enllà dels nostres espais quotidians per col.laborar amb d’altres que coexisteixen amb nosaltres en el temps però en llocs diferents, a vegades llunyans i compartir materials, experiències, proporcionant ajudes, integrant la diversitat…

Els projectes telemàtics col.laboratius exigeixen als participants que mitjançant diferents eines TIC/TAC sumin esforços per tal d’aconseguir un propòsit comú, resoldre un enigma o problema plantejat. Mentre fan això, es desenvolupen estrategies, habilitats i competències que podrem aplicar després en d’altres situacions de la nostra vida. Aquestes propostes de caire constructivista provoquen les relacions entre iguals, potencien l’intercanvi d’idees i reflexions de forma doblement col.laborativa: entre els alumnes de l’aula i entre els companys d’altres centres.Però concretant, què els fa realment valuosos?
Són un model d’organització didàctica que permet generar coneixement.
Presenten propostes que empenyen a alumnes i mestres a desenvolupar el pensament de forma crítica, analítica, plural, autònoma,… valoratiu.
Promouen aprenentatges significatius i amb sentit.
Ajuden a adquirir coneixements, intercanviar idees, resoldre problemes.
Fomenten la recerca, la investigació, el voler esbrinar, conèixer…
Són una font de motivació
Desenvolupen estretègies, procediments, competències útils per aplicar a la vida
Són un recurs eficaç d’atenció a la diversitat.
Promouen el treball en agrupaments diferents: individual, per parelles, en grup.
Permeten ajustar la tasca a cada grup-aula.
Són inclusius i afavoreixen treballar amb grups internivell o amb aules multigrau.
Potencien el treball entre grups de diferents cicles i escoles.
Posen en relació alumnes i mestres d’entorns i realitats diferents.
Creen expectació en l’alumnat i renovació en els mestres.
Fan possible que els docents comparteixin material, iniciatives i experiències amb altres companys
Afavoreixen la responsabilitat en el compliment de la tasca, en l’ajustament al temps,…
Garanteixen l’ús de les eines TIC/TAC de forma útil, significativa, funcional introduint-les a mesura que ens calen i ens han de fer servei …

2.5.Ràdio a l’escola

Ràdio
Com a escola volem fer conèixer la ràdio, les seves possibilitats i fer un projecte globalitzat i significatiu.
Per a què la ràdio a l’escola?
*Integrar el treball radiofònic en les tasques escolars ens ofereix moltes possibilitats didàctiques:
● Motiva als alumnes per investigar, documentar-se, redactar, … sabent que el treball que preparem l’escoltaran d’altres persones.
● Promou la iniciativa dels alumnes i ajuda a assolir de manera activa molts dels continguts del currículum.
● Fomenta la participació, la comunicació i la responsabilitat durant el procés d’aprenentatge.
● Ajuda a construir coneixement de manera cooperativa, treballant en equip.
● Potencia la creativitat.
● Desperta l’interès per la realitat que ens envolta, aprenent a analitzar-la i a ser crítics.

Com podem treballar-ho des de l’escola?
A les diferents àrees:
La llengua es la pedra angular de la comunicació a la ràdio, es pot treballar en diferents idiomes, però també s’ha de treballar les estructures gramaticals, les frases fetes, els modismes…
La música: Diferents estils, èpoques, instruments…
El temps: Ajuda a apropar-se a diferents conceptes com estacions de l’any, temperatura, astronomia, números, geografia…
La interpretació: Treballar amb petits formats d’interpretació només vocal.
Escoltar: aprenent a parlar i escoltar, no només a altres companys, si no també diferents podcasts d’emissores o programes de radio tradicional.
Algunes idees de diferents activitats:
Narracions creades a les classes al taller de contes. També podem treballar contes populars i d’autor.
Dramatitzacions: fer teatre radiofònic amb adaptacions de narracions curtes.
Poemes de creació pròpia o d’autor.
Llegendes: quan enregistrem, primer caldrà informar de l’origen de la llegenda i després llegir-la.
Entrevistes simulades: construir personatges imaginaris i entrevistar-los. Simular un torn de trucades des de l’exterior amb preguntes.
Animació a la lectura: els alumnes comenten i recomanen llibres que han llegit.
L’agenda: informar dels espectacles que podem anar a veure, pel·lícules, activitats per al temps d’oci, comentar els espectacles que hem vist,…
Endevinalles, rondalles, embarbussaments, frases fetes, les dites de l’any, acudits,… Possibilitat de fer un concurs radiofònic.
Noticiari: explicar els esdeveniments més interessants recollits al centre durant els darrers dies, informar de les notícies del poble, del món, … Cal documentar-se abans, consultar els mitjans d’informació, redactar,… Hem d’escollir què diem i com ho diem. Distingir si només expliquem o també opinem.
Aprenentatge d’Anglès: fent petits tastets sobre la llengua.
lloc, què hi hem anat a fer, parlar del desenvolupament de la sortida, què hem après,…
La ràdio: crear un programa que parli de la ràdio, la seva història, l’impacte social que ha tingut , els gèneres radiofònics, com es fa un programa de ràdio,…
Crear anuncis publicitaris de productes ficticis.
Tradicions: Festes de Nadal, costums d’altres indrets…
Història sobre el nostre barri, entorn…
Oficis, dels pares, del barri, aprofundir i entrevistar-los.
Interculturalitat: convidar a alumnes i pares a parlar de costums i coses dels seus països d’origen.
Biografies sobre personatges històrics, pintors, músics… amb documentació i demés.
Menjador: Explicar el menú cada dia, les receptes preferides, l’origen de cada ingredient, salut, dieta equilibrada, esport…
Extraescolars que cada grup pugui preparar un petit tastet del que fan per que la resta ho conegui.
Càlcul: Un curs pot preparar càlcul mental o tipus concurs i l’altre ha de respondre, o mig curs a l’altre i fer competicions
Actualitat Els propis alumnes poden portar reculls de notícies del barri o de la ciutat i compartir-les

2.6.Congrés de ciència

ciència
El projecte va dirigit a la presentació d’una experiència de recerca per part de l’alumnat en un congrés. Cada centre serà representat per un petit grup d’alumnes que exposaran la seva ponència acompanyada d’un suport audiovisual.
La metodologia es basa en el treball científic a l’aula, potenciant la formulació de bones preguntes i hipòtesis que condueixin a la recerca i a la curiositat.
Els alumnes fan hipòtesis partint dels seus coneixements previs, activant d’aquesta manera les connexions neuronals amb la rememoració de fets i procediments. A continuació han d’actuar, fer coses; per tal de poder actuar sobre el medi i l’entorn; per poder acabar verificant o no verificant les hipòtesis. Tot aquest procés de recerca, informació, documentació, prova…fa que els alumnes treballin amb independència, amb esperit crític, compartint coneixements amb un fi últim i col·lectiu. També val la pena resaltar la importància de l’error com a font d’aprenentatge en el mètode científic; ja que el fet de no verificar la hipòtesis també és un èxit de l’experiència.
Aquest projecte le durà a terme el grup de 3r trimestre, abans del mes de maig ja que al mes de maig se celebra el congrés, on cada any l’alumnat presenta una temàtica diferent.
OBJECTIUS
• Potenciar, coordinar i difondre activitats de recerca en educació infantil i primària.
• Potenciar les competències científiques, lingüístiques i de comunicació.
• Afavorir un marc on es puguin mostrar els treballs d’investigació.
• Introduir una metodologia més participativa i creativa a l’aula, on l’alumnat sigui el protagonista del seu aprenentatge.
• Que la metodologia de recerca formi part de la programació del centre.

2.7.4t: APS Hort Urbà (Grup Atra)

hort
Des del projecte Escoles + sostenibles engeguem un projecte triennal.
Els objectius que ens plantegem referents a l’hort són els següents:
L’HORT
1-Seguir dinamitzant l’hort escolar.
2- Proposar horts urbans per a cada cicle, a diferents espais del centre (terrasses exteriors de l’edifici). per tal de poder fer un seguiment dels productes plantats.
3. Conèixer la periodicitat de plantació i recol·lecció dels aliments segons la temporada
4-Conèixer plantes específicament d’interior, si poden ser autòctones i fàcils de tenir-ne cura, les aromàtiques i les plantes amb flors que visquin al Park Güell.
5-Posar en marxa el compostatge de l’hort.

Començarem amb els objectius 2 i 3. Per tal de poder-ho dur a terme i amb la intenció de fer un programa APS hem demanat al Grup Atra la seva ajuda amb l’itinerari laboral de fusteria i hort. Els alumnes proposaran els horts urbans que necessita l’escola i en faran el disseny i els amics grans ens faran la construcció. Un cop enllestida aquesta primera col·laboració, els amics grans ens vindran a assessorar de la collita que haurem de plantar i ens faran unes visites de seguiment i consell. També els visitarem a l’Hort que ells gestionen al barri d’Horta.

2.8.4t: Creixem sans (APBS)

Creixem
Programa promogut per l’Agència de Salut Pública de Barcelona per a la prevenció de l’obesitat infantil promoció de l’alimentació i nutrició saludable, i també de l’activitat física i un descans equilibrat.
El programa el desenvolupen a l’aula les/els mestres dels centres educatius amb el suport de material didàctic i l’assessorament continuat que ofereix part de l’equip del Servei de Salut Comunitària de l’ASPB. A més a més, es complementa amb un taller que s’adreça a les famílies.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera l’obesitat l’«epidèmia del segle XXI» per les dimensions que ha adquirit al llarg de les últimes dècades i pel seu impacte sobre la morbiditat i mortalitat, la qualitat de vida i la despesa sanitària. Per tot això, com que el sobrepès i l’obesitat que es desenvolupen en la infància i adolescència tenen una forta tendència a persistir en la vida adulta i com que està àmpliament demostrat que l’excés de pes en l’edat adulta redueix les expectatives de vida a causa de la comorbiditat associada, la prevenció des de la infància és prioritària.
Creixem Sans està pensat per aconseguir la millora d’actituds i habilitats tant per a l’alimentació i la nutrició com per a l’activitat física, amb la intenció que els i les escolars puguin créixer millor, amb una evolució correcta de la relació pes/alçada i, en darrer terme, evitar l’excés de pes, que inclou el sobrepès i l’obesitat.
En aquest sentit, les sessions estan organitzades responent a les variables principals que es relacionen amb les conductes que volem afavorir. El model teòric ASE (attitude-social-influence-self efficacy), inspirat en la teoria de l’aprenentatge social i altres teories del comportament, afirma que les conductes saludables depenen fonamentalment de tres elements clau:
—l’adopció d’actituds favorables a la salut;
—la recepció d’influències socials (modelatge de figures importants, pressió social i
norma social) també favorables a la salut, i
—l’adquisició d’autoeficàcia —o sentiment de capacitat— ajustada a l’edat per a les
accions que siguin positives i en la línia de les conductes que vulguem aconseguir.

2.9.5è: Expliquem el Barri (CdA Barcelona)

Expliquem el barri
Expliquem el Barri és un projecte compartit entre diversos centres educatius que
pretenen un canvi metodològic a partir de posar a l’alumnat davant d’una situació o
problema que porta a fer-se preguntes sobre un determinat fenomen del nostre entorn
urbà.
Aporta un model d’ensenyament i aprenentatge significatiu i competencial basat en el model
sistèmic, a partir de preguntes que generen coneixement.

2.10.6è: Patrimonia’m (MUHBA)

El programa neix a partir d’una proposta entre el Consorci d’Educació i el MUHBA amb l’objectiu d’arrelar l’alumnat de Barcelona a la història de la seva ciutat a través del seu patrimoni, per entendre i comprendre com és la ciutat actualment.
Cada centre patrimonia un vestigi material (diferents èpoques històriques) o un espai natural de la ciutat. Al voltant d’aquest element s’elabora un projecte que potencia les accions de recerca interdisciplinària, en el marc curricular de les diferents matèries fent més èmfasi en les de l’àmbit social, artístic i cultural. L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge assolint competències bàsiques de diferents àmbits.
Aquest programa vol fomentar un aprenentatge significatiu i competencial, amb l’alumnat com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. A partir del treball interdisciplinari l’alumnat construirà un relat històric de la ciutat. Els centres educatius implicats vetllaran per la conservació i difusió del patrimoni fent emergir i valorant el llegat de la ciutat i l’espai urbà. Així, es potencien experiències d’aprenentatge significatiu i competencials.

El projecte planteja un recorregut històric per estudiar el desenvolupament de la ciutat de Barcelona des del seu origen romà fins que es va crear el Park Güell, el centre d’interès en aquest trajecte és l’aigua. Aquest element indispensable per la vida humana serà l’aglutinant per conèixer la història i valorar l’obra d’enginyeria del genial arquitecte Antoni Gaudí. Descobrirem dins el Park Güell que la Muntanya Pelada es va convertir en un pulmó per la ciutat gràcies a l’aprofitament de l’aigua. Fins i tot l’existència d’unes mines i la venda d’aigua embotellada “Sarva”.