L’educació emocional s’entén, segons Bisquerra, com «un procés educatiu, continuat i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdós els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. Per això es proposa el desenvolupament de coneixements i habilitats sobre les emocions amb l’objectiu de capacitar l’individu per afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social».
Tot això té com a finalitat augmentar el benestar personal i social».
Les competències emocionals que es poden fomentar mitjançant l’educació emocional es poden dividir en cinc blocs temàtics que estan interrelacionats i es treballen de manera conjunta:
Aquest treball pretén millorar les habilitats interpersonals dels estudiants, la qualitat de les relacions amb els companys i els adults i les competències cognitives, i també per incrementar la implicació a l’escola i la capacitat de resoldre problemes o conflictes.
A més, s’intenta prevenir alguns problemes de salut com els trastorns de l’estat d’ànim o la simptomatologia depressiva, de la mateixa manera que la conducta antisocial, agressiva o violenta, l’assetjament i el consum i abús de substàncies.
El desenvolupament de les competències emocionals requereix una pràctica continuada i, per aquest motiu, l’educació emocional s’hauria d’iniciar en els primers moments de la vida i estar present al llarg de tot el cicle vital.
L’activitat física moderada permet oxigenar el cervell i provoca un augment clar en el nivell de certs neurotransmissors com l’adrenalina i la noradrenalina, que estaran preparant el cervell per respondre millor i més ràpid als reptes que es presenten, millorant els processos d’atenció i l’estat d’alerta en general.
També augmenta la producció de BDNF, un factor neurotròfic que permet una millor connectivitat neuronal gràcies al creixement de les dendrites de les neurones (Kinoshita, 1997) millorant els processos de plasticitat sinàptica per a la consolidació de la memòria.
Hi ha estudis que relacionen la forma física i el volum de l’hipocamp que fa que hi hagi millor rendiment en la memòria relacional.
L’activitat física també es relaciona amb la reducció dels nivells d’estrès i amb major capacitat d’autocontrol. El sedentarisme està relacionat amb un empitjorament del processament de la informació, i una menor capacitat d’atenció sostinguda (Luque-Casado i altres, 2016).
Per aquesta raó farem una nova activitat a P4 i P5 anomenada “Activa’t”. Aquesta consistirà en afavorir l’activitat física 3 dies a la setmana a les 9 del matí a la sala de psicomotricitat/terrasseta/pati de l’escola.
Es prepararan algunes propostes per activar els alumnes com circuits, joc amb pilotes i/o diferents materials, desplaçaments, jocs motrius, danses…La durada d’aquesta activitat no serà més llarga de 10-15 minuts. Després, es farà una tornada a la calma amb activitats de consciència, de relaxació, de meditació i/o massatges.
Començarem fent aquesta activitat tres dies a la setmana i amb els cursos P4 i P5, avaluarem al final de cada trimestre.
Seran sortides on es treballaran aspectes curriculars relacionats amb el joc, la part natural i social, l’entorn proper, descoberta d’un mateix i dels altres…
Una de les eines més conegudes i usades per augmentar el propi estat de benestar i disminuir els nivells d’estrès és passejar per un entorn natural i envoltar-nos de natura. Els mecanismes cerebrals que s’activen quan s’està en relació amb la natura fan que hi hagi una major connectivitat a nivell d’escorça prefrontal medial (regió important pels estats mentals, el benestar i el funcionament executiu). També hi ha una explicació evolucionista (Edward O. Wilson) que explica que l’Homo sapiens sent interés pels éssers vius, això fa que les seves necessitats primàries per a sentir-se sa i en benestar és el contacte amb la natura. També hi ha estudis que confirmen els beneficis d’estar en contacte amb la natura. Quant més verd és l’entorn, menys freqüents son els casos de malalties cardiovasculars, pulmonars i de trastorns psiquiàtrics.
Està demostrat que en espais naturals es dona més el joc, les relacions socials i la col·laboració entre iguals.
Aportació científica. Beneficis del contacte amb la natura:
A nivell escolar hi ha estudis que han demostrat que estar en contacte amb la natura redueix nivells d’estrès i augmenta l’autoestima a més de produir clars beneficis en la memòria. (Collado, Staats i Corraliza, 2013). També millora la concentració en alumnes hiperactius, ja que no hi ha estímuls irrellevants i distractors.
Segons la llei orgànica d’educació (2006, p.478) en el Real Decret 1630/2006 es pot llegir:
El medio natural y los seres y elementos que lo integran, se convierten bien pronto en objetos preferentes de la curiosidad e interés infantil. Las vivencias que tienen en relación con los elementos de la naturaleza y la reflexión sobre ellas, les llevarán, con el apoyo adecuado de la escuela, a la observación de algunos fenómenos naturales, sus manifestaciones y consecuencias, así como a acercarse gradualmente al conocimiento de los seres vivos, de las relaciones que se establecen entre ellos, de sus características y de algunas de sus funciones.
Es treballarà la part de coneixença amb el grup. (No hi anirà P3). Els grups aniran a un espai del parc a jugar. Objectius:
Es treballarà l’exploració i recerca d’elements naturals partirem de l’estudi de l’arbre. Objectius:
Sortirem a veure els canvis que es produeixen per la tardor. Objectius:
res
preparació de la cursa de la Pau. Coneixement del circuit i les espècies naturals. Objectius:
Projecte interdisciplinari Park Güell. Sortim a veure el patrimoni cultural. Les casetes de l’entrada, l’escalinata, el drac… Objectius:
Es farà un treball basat en les matemàtiques. Objectius:
Animals que podem descobrir al parc. Sortida d’exploració amb lupes… Objectius:
Dinàmiques de grup. Sortiran a jugar amb joc dirigit per les mestres (tipus gincama). Objectius:
CURS 18-19
QUÈ SÓN EL PROJECTES TELEMÀTICS COL.LABORATIUS?
Els projectes telemàtics col.laboratius són un conjunt d’activitats presentades en format web i accessibles des d’Internet, amb continguts curriculars per treballar de manera interdisciplinar o globalitzada a partir d’un centre d’interès per a l’alumnat, cosa que permet organitzar activitats telemàtiques col.laboratives entre escoles.
Aquests projectes són una manera innovadora de treballar el currículum, on els rols de l’alumnat i el professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu la mestra, copiar del llibre o de la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que es planteja. Perez, A.;Redondo, S. Projectes Telemàtics a l’educació primària: un recurs per transformar l’escola. Ed. UOC.
Un projecte telemàtic col.laboratiu, doncs, és això. No podem obviar que Internet els ha fet viables i fàcils, amb un munt d’eines de comunicació i compartició que ens posen en contacte i ens permeten compartir i col.laborar a kilòmetres de distància. Aquestes eines tan potents tenen la virtut de transformar l’espai-aula en un nou entorn d’aprenentatge, ja que mestres i docents ens movem més enllà de la nostra escola, més enllà dels nostres espais quotidians per col.laborar amb d’altres que coexisteixen amb nosaltres en el temps però en llocs diferents, a vegades llunyans i compartir materials, experiències, proporcionant ajudes, integrant la diversitat…
Els projectes telemàtics col.laboratius exigeixen als participants que mitjançant diferents eines TIC/TAC sumin esforços per tal d’aconseguir un propòsit comú, resoldre un enigma o problema plantejat. Mentre fan això, es desenvolupen estrategies, habilitats i competències que podrem aplicar després en d’altres situacions de la nostra vida. Aquestes propostes de caire constructivista provoquen les relacions entre iguals, potencien l’intercanvi d’idees i reflexions de forma doblement col.laborativa: entre els alumnes de l’aula i entre els companys d’altres centres.Però concretant, què els fa realment valuosos?
*Integrar el treball radiofònic en les tasques escolars ens ofereix moltes possibilitats didàctiques:
A les diferents àrees:
Algunes idees de diferents activitats:
Els alumnes fan hipòtesis partint dels seus coneixements previs, activant d’aquesta manera les connexions neuronals amb la rememoració de fets i procediments. A continuació han d’actuar, fer coses; per tal de poder actuar sobre el medi i l’entorn; per poder acabar verificant o no verificant les hipòtesis. Tot aquest procés de recerca, informació, documentació, prova…fa que els alumnes treballin amb independència, amb esperit crític, compartint coneixements amb un fi últim i col·lectiu. També val la pena resaltar la importància de l’error com a font d’aprenentatge en el mètode científic; ja que el fet de no verificar la hipòtesis també és un èxit de l’experiència.
Aquest projecte le durà a terme el grup de 3r trimestre, abans del mes de maig ja que al mes de maig se celebra el congrés, on cada any l’alumnat presenta una temàtica diferent.
Els objectius que ens plantegem referents a l’hort són els següents:
Començarem amb els objectius 2 i 3. Per tal de poder-ho dur a terme i amb la intenció de fer un programa APS hem demanat al Grup Atra la seva ajuda amb l’itinerari laboral de fusteria i hort. Els alumnes proposaran els horts urbans que necessita l’escola i en faran el disseny i els amics grans ens faran la construcció. Un cop enllestida aquesta primera col·laboració, els amics grans ens vindran a assessorar de la collita que haurem de plantar i ens faran unes visites de seguiment i consell. També els visitarem a l’Hort que ells gestionen al barri d’Horta.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera l’obesitat l’«epidèmia del segle XXI» per les dimensions que ha adquirit al llarg de les últimes dècades i pel seu impacte sobre la morbiditat i mortalitat, la qualitat de vida i la despesa sanitària. Per tot això, com que el sobrepès i l’obesitat que es desenvolupen en la infància i adolescència tenen una forta tendència a persistir en la vida adulta i com que està àmpliament demostrat que l’excés de pes en l’edat adulta redueix les expectatives de vida a causa de la comorbiditat associada, la prevenció des de la infància és prioritària.
Creixem Sans està pensat per aconseguir la millora d’actituds i habilitats tant per a l’alimentació i la nutrició com per a l’activitat física, amb la intenció que els i les escolars puguin créixer millor, amb una evolució correcta de la relació pes/alçada i, en darrer terme, evitar l’excés de pes, que inclou el sobrepès i l’obesitat.
En aquest sentit, les sessions estan organitzades responent a les variables principals que es relacionen amb les conductes que volem afavorir. El model teòric ASE (attitude-social-influence-self efficacy), inspirat en la teoria de l’aprenentatge social i altres teories del comportament, afirma que les conductes saludables depenen fonamentalment de tres elements clau:
Aporta un model d’ensenyament i aprenentatge significatiu i competencial basat en el model sistèmic, a partir de preguntes que generen coneixement.
Cada centre patrimonia un vestigi material (diferents èpoques històriques) o un espai natural de la ciutat. Al voltant d’aquest element s’elabora un projecte que potencia les accions de recerca interdisciplinària, en el marc curricular de les diferents matèries fent més èmfasi en les de l’àmbit social, artístic i cultural. L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge assolint competències bàsiques de diferents àmbits.
Aquest programa vol fomentar un aprenentatge significatiu i competencial, amb l’alumnat com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. A partir del treball interdisciplinari l’alumnat construirà un relat històric de la ciutat. Els centres educatius implicats vetllaran per la conservació i difusió del patrimoni fent emergir i valorant el llegat de la ciutat i l’espai urbà. Així, es potencien experiències d’aprenentatge significatiu i competencials.
El projecte planteja un recorregut històric per estudiar el desenvolupament de la ciutat de Barcelona des del seu origen romà fins que es va crear el Park Güell, el centre d’interès en aquest trajecte és l’aigua. Aquest element indispensable per la vida humana serà l’aglutinant per conèixer la història i valorar l’obra d’enginyeria del genial arquitecte Antoni Gaudí. Descobrirem dins el Park Güell que la Muntanya Pelada es va convertir en un pulmó per la ciutat gràcies a l’aprofitament de l’aigua. Fins i tot l’existència d’unes mines i la venda d’aigua embotellada “Sarva”.
